Agulla xinesa.
Agulla xinesa.
Els meridians.
L’acupuntura, una branca de la medicina xinesa, consisteix en la inserció d’agulles fines (normalment d’acer inoxidable) en la pell en certs punts determinats d’acord a la condició del pacient.
Durant segles s’ha practicat l’acupuntura a Xina.
Es va fer popular als Estats Units, arran d’una visita del president Richard Nixon a Xina en 1970.
L’acupuntura es basa en la Medicina Xina, en la qual la salut s’aconsegueix mantenint el cos en un “estat d’equilibri” i la malaltia es deu a un desequilibri intern del Yin i el Yang (un antic concepte filosòfic xinès usat en medicina per referir-se a diversos antítesis en l’anatomia, la fisiologia, la patologia …).
Aquest desequilibri condueix a l’obstrucció en el flux de Qi (energia vital). Originat en la filosofia xinesa, que significa alguna cosa així com “matèria-energia” al llarg dels camins coneguts com a meridians.
Es creu que hi ha 12 meridians i 8 meridians secundaris i que hi ha més de 2.000 punts d’acupuntura en el cos humà que els connecten. La inserció d’agulles en punts específics al llarg dels meridians desbloqueja el flux d’energia i restableix l’equilibri saludable del seu cos.
Nombrosos estudis han documentat els efectes de l’acupuntura.
L’acupuntura produeix efectes a través de la regulació del sistema nerviós, ajudant d’aquesta manera l’activitat de la matança del dolor bio-químics com les endorfines i les cèl·lules del sistema immune en els llocs específics en el cos.
L’acupuntura pot alterar la química del cervell pel canvi de l’alliberament de neurotransmisores i neuro-hormones i, la qual cosa afecta a parts del sistema nerviós central relacionat amb la sensació i les funcions corporals involuntaris, tals com les reaccions del sistema immune i el procés que regula la pressió sanguínia, el flux sanguini d’una persona, la temperatura corporal i més.
La generació anterior planta arbres i la posterior s’acull a la seva ombra.
前 人 栽 树,后 人 乘 凉